
Un articol de l’Albert Jussan de l’associazion Far Lombard
La criptomoneda l’è una moneda dijital qe la drœv un rejister online publeg cont una criptografia forta per segurar i transazion online. I criptomonede drœven un “controll decentralizad”, qe al vœl dir qe a inn miga controllade de una persona o un govern. In poqe parolle, ta trasferisset cripto de un adress a un olter cont el scriver quest in su un rejister publeg e incorrutibel ciamad “blockchain”, çoè “cadena dei bloc”.
El mercad dei criptomonede l’è propi simil a’l Forex, el mercad dei monede foreste, ma cont una volatilitaa un toc plussee volta, qe segnifega un ris’c volt de perder una part de l’investiment, ma anca la possibilitaa de un guadagn elevad.
Un quaigedun al se referiss a la volatilitaa comè a una bolla, ma normalment, i bolle una vœlta qe s’ciopen, i principien miga un olter circol de espansion comè qe el Bitcoin e oltre cripto inn adree a far de un quai ann. A bon cunt, la plupart dei esperts la dix qe nissun dovaress investir plussee del 5-10% del valor total dei so ben in cripto, ma qest qì l’è miga un consei de investiment.
I criptomonede inn scambiade in su dei piataforme dijitai, çoè dei mercads online, ciamads “exchange”, i quai qe pœden vesser centralizads (CEX) o decentralizads (DEX). I cripto a pœden vesser guarnade in portafœi eletroneg per segureza : se ta g’heet i ciav privade del to portafœi, ta g’heet la proprietaa dei monede qe g’è dentr.
Quand qe ta metet i to monede dijitai su un exchange centralizad, ta g’heet no i ciav privade del to portafœi, ma ta g’heet domà un cunt in su la soa piataforma de lor. Un quai CEX l’è bell afermad e afidabel per poder scambiar-g i to monede. Inscambi, i DEX lavoren cont la conession direta sul to portafœi privad e personal, a inn plussee segur, ma i comission dei transazion inn plussee volte infina adess.
La potenzialitaa de volt profit dei criptomonede l’è dovuda a’l fait qe l’è ancamò un mercad picinin. A febrar del 2021 el valor total del mercad dei cripto l’era de $ 1,6 trillion, qe l’è cressud de 244 miliards a maj 2020. A l’è adree a cresser ogni ann ma a’l moment l’è ancamò una frazion picinina rispet ai oltr mercads, al val men del 2% del mercad mondial dei azion ($ 95 trillion) e el 15% de la capitalizazion de mercad de l’or ($ 10.9 trillion). Font : https://www.visualcapitalist.com/all-of-the-worlds-money-and-markets-in-one-visualization-2020/
Vuna dei domande qe tanta jent la se fa, a l’è se i lejislador provarann a fermar i criptomonede, ma plussee el temp al passa, plussee quell al sarà miga probabel, perqè lor dovarien sarar l’internet intreg per haver-g sucess, de soraplu oltre istituzion e societaa inn adree a investir-g (la Tesla l’ha just metud 1,5 miliards ind el Bitcoin, la Paypal l’ha diit qe la suportarà i cripto per contabilizar i so pagaments e la Visa la drovarà l’USDC per i so transazion). Segurament i govern i provarann a tassar el profit in sui cripto ind ogni paes, un quaidun l’ha jamò començad, ma a l’istess temp, lassarann qesta tecnolojia a desvelupar-s dentr de la societaa, comè qe semper suced cont i inovazion. Qesta tecnolojia qì l’è un’ocasion de cressida, istess qe l’Internet l’è stait ind i prim agn 2000.
Una quai moneda dijital l’è basada su de un projet valid e la g’ha un futur potenzial de usaj per i problematege de la vita real. Una quai oltra l’è domà per speculazion e oltre anc’mò a inn dei gabole. In tra i monede plussee famose e capitalizade g’è el Bitcoin e l’Ethereum.
El Bitcoin l’è considerad un valor de reserva compagn de l’or, perqè al g’ha la plussee granda capitalizazion de mercad e l’è cognossud ben anca de qi qe sa nigot de l’ambit dei cripto.
L’Ethereum (segond per capitalizazion de mercad) al g’ha el plussee volt potenzial de cressida, perqè la soa blockchain l’è drovada per la majoranza dei transazion. In su la cadena dei bloc de Ethereum l’è possibel costruir i “smart contracts”, çoè dei contrats dijitai per una mucia de cas d’us.
La moda del moment l’è la DEFI (finanza decentralizada) ind la qual la jent la impresta i so monede virtuai su qei contrats qì senza l’intermediazion de la banca e la paga o la scœd un interess. I interess a inn un toc plussee volts qe quell qe otegnom in su un cunt de la banca tradizional a’l dì d’incœ.
Per far un bon investiment una persona la dovaria vardar a’l projet qe g’è dedree e a’l so potenzial de sucess, in jeneral comè per tuts i investiments, senza vesser qì a dar dei sujeriments.
Tute i monede dijitai ligade a la DEFI e ai piataforme decentralizade de scambi (DEX) a inn in guadagn, una quaivuna l’è cressuda tra el 500% e el 2500% in 6 mes.
Rispondi, replica o rettifica