Far Lombard e la lengua lombarda

de la Simona Scuri e del Maurizio Pasquali

Far Lombard, associazion per la lengua lombarda, a la fin del 2019 l’ha principiad a contatar diverse associazion ative in sul territori per far informazion in su la justa terminolojia lenguistega relativa a’l lombard e ai so variant locai. Comè qe sann tuts, la Lengua Lombarda a l’è catalogada de l’UNESCO cont el codex ISO 639-3Lmo.

Intra i impegn de l’associazion a g’è quell de catar su, insema ai oltre associazion, i firme per el recognossiment de la Lengua Lombarda a nivell nazional. El Lombard a l’è una lengua in pericol d’estinzion qe la g’ha de vesser protejuda cont dei iniziative concrete de tutella. Qei iniziative qì g’hann de vesser necessariament guidade de recercador titolads esperts de revitalizazion lenguistega, qe hann dimostrads cont i so contributs scientifeg e publegazion academege, de voler sostegnir esplicitament e concretament la Lengua Lombarda.

A tal proposit, considerom pertinent l’informazion qe reportom sota qì, segnalada del noster associad de Far Lombard, el Maurizio Pasquali. Ve invidom a sotascriver denter del 07/05/2021 a’l link qe trovii qì in fond a l’articol, per esprimer la convinzion qe el sistema per catar su i firme al g’ha de vesser modernizad. De fait, un sistema modernizad al ne permetarà, ind el temp a vegnir, de catar su plussee facilment i firme anca per dei oltre iniziative important, tant mè, per esempi, propi quella del recognossiment de la Lengua Lombarda.  (Simona Scuri)

Del prim de Jener 2021 al sarà possibol catar su i firme per promœver i referendum e i lej de iniziativa popolar per mez de piataforme dijitale. Difat, cont una modifega de la Lej 352/1970, relativa ai “Norme sui referendum previste de la Costituzion e su l’iniziativa lejislativa del popol”, se va a riformar in ciav plussee moderna e tecnolojega dei regolle qe de spess a i è staite considerade superade a livell europee.

I capovers 341 e sucessiv de la Lej 178/2020, la lej del bilanç 2020, i dix ciarament i novitaa: per tirar via i impediments a la piena inclusion sociala dei persone cont disabilitaa, i firme e i dats i pœl vesser catads su in manera dijitala senza haver-g bisogn de modui de carta e de far autenticar i firme de un publeg oficial. Concretament, cont l’ann nœv, al sarà possibol firmar online atravers dei instruments eletroneg (com el SPID), ai sens del Codex de l’Aministrazion Dijitala CAD (art. 20, co. 1-bis) o per mez d’una piataforma faita aposta, qe la g’havrà de vesser realizada del Govern dent la fin del 2021, grazie a un fond de 100.000 euro (se pensa a un sit internet, sul modell dei petizion de l’Union Europa, com la “Citizen’s initiative for National Regions”, qe l’è in favor d’una Europa plussee democratega, rispetosa dei diversitaa dei rejon, de la riqeza culturala e del pluralism lenguisteg europee. Per qi a l’è interessad, qest qé a l’è el ligam per firmar: https://eci.ec.europa.eu/010/public/#/initiative).

I so sostenidor i pensa qe la riforma la slarga i garanzie – poqe fin al dé d’incœ – in favor de una partecipazion democratega plussee ativa dei persone e, in particolar, de qelle cont un handicap. (Maurizi Pasquali)

About Redazione 112 Articles
La Redazione

Be the first to comment

Rispondi, replica o rettifica