
Articol del Luca Masieri – lauread in scienze motorie e student de fisioterapia, Traduzion de l’Albert Jussan – associazion Far Lombard.
El jœg del ballon l’è vun dei sports plussee popolar e prategads qe l’è rivad asquas in tuts i paes del mond. Segond la statistega fornida de la FIFA cont i data del “Big Count 2006”, 270 milion de persone inn ative ind el setor del jœg del ballon in tut el mond.
El foball, qe l’è un’oltra manera de ciamar el jœg del ballon, al guadagna la soa popolaritaa grazia a dei carateristege comè la semplicitaa in termin de regole e la quantitaa limitada de atrezadura e de costs, necessari per jugar, comè qe l’è demostrad dei esempi de professionista qe l’ha imprendud el jœg in joventuu, domà cont el jugar a pee biots in strada.
Del pont de vista cultural, per via de la granda difusion de l’event, tant qe a jugar la sia la squadra nazional qe quella local, el segnifegad qe çasqeduna dei partide la g’ha a l’è un toc plussee grand delsemplix resultad final, ma plutost al tira denter el concet de identifegazion e integrazion de una certa class o comunitaacont la soa rivalitaa. De soraplu, grazia a questa universalitaa, el jœg del ballon al pœ vesser drovad comè strument de promozion de l’integrazion e passar-g a sora ai division de raza, lengua e infina jener.
In Finlandia l’associazion nazional del foball (FAF) la g’ha plussee de 1.000 club e incirca 115.000 jugador rejistrads. La societaa de statistega Gallup l’ha indicad qe el foball l’è un passatemp popolar per incirca 500.000 finlandes interessads a qell sport qí. La SPL l’è la plussee granda federazion sportiva amatorial de la Finlandia.
Comè preparador atleteg de la squadra finlandesa semi-professional Kajaanin Haka R.y., ind la stajon april-oitober del 2016 hoo notad qe a segonda del livell de la categoria, e donca anca dei jugador, g’è una grossa diferenza ind el livell de condizion fisega denter del grup, qe comprendeva squas vint jugador intra i dexdot e insu dei trent’ann. El mè obietiv l’era quell de indagar se un programa de preparazion de la forza, qe al ciapass denter l’allenament de la resistenza, combinad cont un pian de dietaqe la contegness la modulazion su bas setimanal dei macro-nutrients (grass, carboidrads e proteine), l’influenza positivament la composizion corporea.
Ind la stajon passada, la squadra l’hera dovud far front a divers problema cont i jugador, qe ind una quai ocasion g’hann havud dei infortuni muscolar e dei malatie. Hoo podud notar, grazia a la mia esperienza de sportiv in jeneral, comè apassionad prima e pœ comè potenzial istrutor sportiv, qe la major part dei jugador la g’havess un livell inadeguad de allenament de la forza e una cognoscienza scarsa de la cura dei muscoi e dei abitudin alimentar scorrete.
Ind la segonda part de la stajon hoo inviad i jugador a un programa de allenament de la forza de tredex semane, fait durant el pre-campionad, intra febrar e april. I esam, prima e apos del programa, comprendeven in particolar la misurazion de l’index de massa corporea “BMI”, de la massa muscolar del sqelter “SMM” e de la condizion fisega jeneral, conseguid atravers de la “BIA” (In Body Composition Analyzer 720 – Bio-electrical Impedance).
El programa de allenament al comprendeva una session setimanal cont i maqine e i pes in palestra faita a la domenega, qe l’ha coinvoljud tuts i principai grup muscolar, e una session curta de pes corporei faita a’l mercoldí inanz de l’allenament. Un pian de nutrizion personalizad per miliorar el resultad de la composizion corporea, l’era stait prontad de mi, segond la recension de la leteradura speçalistega.
Complessivament, el resultad de la condizion fisega individual al sujeriss qe la totalitaa dei partecipants la g’ha havud un’alterazion positiva dei valor.
El programa de allenament l’ha influenzad la composizion corporea de la major part dei so partecipants. Quest a l’è demostrad soratut de la variazion del pes corpori total e dei milioraments ind la presenza de massa muscolar del sqelter. De soraplu, g’è stait demostrad una correlazion miga uniforma intra la l’aument de la massa grassa libera e el pes corpori relativ, dovuda a l’aument de la percentual de grass corpori de un quai jugador.
Donca ge sujerissi a tuts, e in particolar ai atleta, de miga sotastimar i benefici de una dieta balançada e un allenament mirad per miliorar la condizion fisega jeneral de la jent.
Rispondi, replica o rettifica