
Del Gianluca Zanchi, Associazion Far Lombard
I casoncei i è dei tortei tipeg dei bande de Bergem e Bressa.G’è tante variant locai, cond una bas comuna : ol pien despess l’è componid de carn, formai de grana e erbe aromatege, e la pasta (a l’œv) la ciapa la forma de una meza luna (ma i dizionari del ‘800 i dix qe una volta i g’hiva anca dei oltre foje). I è servids conçads cond buter, panceta, salvia e formai de grana gratad.
Al par qe i prime atestazion del nom “casoncei” i se trova in referiment a la zona bergamasca : jamò ind el 1366, un mercant (tal Joann de Bergem) l’è ciamad cond el scotœm “Casoncellus”. Ol 13 de maj del 1386, per saludar ol nœv Sior Jann Galeaç Viscont, in tuta Bergem i è organizads dei festejaments e ind la piaza del Borg de Sant Steven (descomparida con la costruzion dei mure venete) i è servids trexent cabaré de casoncei (“tarlieros artibotulorum seu casonzelorum”). Ind el 1393 un nobel de la fameia Suard al fa prontar dei “casonzellis” prope bon, ma cond un tosseg ind el pien per copar un pover paisan, qe al g’hiva adoma la colpa de vesser l’om de una bella fomna qe ol sior al desiderava !
Ind i agn passads a Bergem l’è staita organizada la De Casoncello, per regordar i festejaments del 1386 e celebrar la simbolega nassida dei casoncei (qe in realtaa i pœl vesser anca ben plu antig !). I strade de la Citaa Volta i s’è impienide de bancarelle metide for dei butige, dei restorants e dei pub, qe i faxiva tastar la so riceta cond un bell bicier de vin ross o de bira freida.
I casoncei i è insé bon qe a Bergem e Bressa, quand qe vun al se fa ciapar facilment de la pora, se dix qe “al g’ha infina pora del fum dei casoncei”. A qei qe i è miga insé fifon e i ie cognoss gnanc’mò, a’m ge conseia de tastar-i apena qe i pœl !
#Lombard Language UNESCO ISO 639-3 lmo
Domà a lejer l’articol a g’hoo fam !
La cuxina lombarda a l’è propi bona !
Cognossii la pajina Facebook
Mangiar Lombard ?
🙂
Grazia,
ciao