
El 24 de giugn l’è staa l’anniversee del battasg del Lagh Trasimen, succeduu ind el 217 i.C. e durant el che i armaa rommann inn staa desconfii dai cartagines de l’Anniball, juttaa dai zelt de la Gallia Zisalpina che ann deziduu de desfruttà l’occasion per rebellass a Romma. A quej temp lì Romma l’eva giamò sotamettuu la Gallia Zisalpina ind el 223 i.C. per oeuvra del consol Gaius Flaminius Nepos.
All’Anniball donca, ona voeulta ruvaa in Val Padana i s’inn giontaa i tribù zeltegh di insuber e di boi (i prum inn quej che ann fondaa Milan e i second quej che ann daa el nomm a Bologna) e insemma inn riussii a vensg i prum important battasg contra i rommann, idest arent el fium Tessin e poo aproeuv el fium Trebbia. El se stima che i zelt che s’inn giontaa a lu eren pussee o manch in 20 mila.
Battuu in battasg, i rommann ann deziduu de retirass in Etruria, ind el territorri de la Repubblega, menter l’Anniball el voeureva vanzà anmò, anca lu a Mezzdì per mett fin a l’esistenza de Romma d’on punt de viduda economegh e politegh. A l’istessa manera anca i zelt alleaa cont lu i voeureven nò segutà a combatt ind i lor territorri anca per zercà de ciappà de sorpresa i rommann. L’Anniball donca, insemma ai zelt l’à traversaa i Appennitt, l’à mettuu e ferr e foeugh l’Etruria e el s’è fermaa ind on sit arent el lagh Trasimen ind ona manera da poeudè sercià i rommann quan che i sarissen vegnuu anca lor a combatt el battasg dezisiv.
All’alba del dì despoeu, i rommann mennaa dal Gaius Flaminius, l’istess consol che l’eva sotamettuu i zelt de la Gallia Zisalpina, s’inn visinaa e inorbii da la scighera s’inn mia encorgiuu subett de vess serciaa dai armaa de l’Anniball el che a soa voeulta l’à daa l’orden ai sò soldaa de attaccà, appena che l’à capii che i sò nemis i sarissen staa di bersaj laditt. Nepunemanch i difficoltà, i rommann inn riussii a resist per zirca trè or finna a che el Gaius Flaminius l’è staa attaccaa da on cavajee zeltegh de la tribù di gaj insuber che el se ciamava Ducari . Ducari el voeureva vendegà i mòrt e i travaj che el consol rommann l’eva causaa a la soa gent. El Ducari l’à copaa el Flaminius cont el vegh tajaa el coo a lu e a quell punt lì l’armada rommana l’à tacaa su a ced per poo mettess a scapà in manera desperada versa i mont e versa el lagh in dova sossen de lor i gh’ann troeuvaa la mòrt. E inscì l’Anniball l’à battuu i rommann cont el jutt di nòster Vegg zeltegh che l’è staa important fess.
A part la soa impresa e el faa che l’era on militee insuber, de la vida del Ducari el se cognoeuss poeugh. El se dis che el Ducari l’è nassuu a Milan (Medhelan per i zelt e Mediolanum per i rommann) ind el III secol i.C., menter per i olter la soa zittà de nassuda la sariss Alauda, quella che incoeu l’è cognoeussuda cont el nomm de Lodd. Nepunemanch el cognoeussom assee per poeudell considerà el prum “lombard” de la storria che el s’è rebellaa a Romma.
Rispondi, replica o rettifica