
De la Simona Scuri – de l’associazion Far Lombard.
I studi scientifeg del Professor Ermanno A. Arslan inn interessants fiss, tant mè quell dei 4194 monede d’arjent descoverte casualment ind i ann cinquanta del secol passad a Manerbi (BS). Ind l’istessa zona, hann trovad un torquis e dei armille celtege (braçalets) e, ind el fium Mella, una spada celtega. Lì arent hann trovad 14 tonds d’arjent sbalzads ciamads ‘falere’, qe drovaven per decorar i cavai.
Perqè qei monede qì inn interessant per i arqeolog ?
El professor Arslan e i so collega ipotizen qe i monede fudessen un’oferta per el santuari federal o ben un deposit fait per stipular un acord federal intra i popolazion celtege qe i stava de cà ind la pianura.
El professor Arslan al spiega qe i monede inn dei Cenoman de l’area de Bressa, dei Libui de l’area de Vercell e dei i Insuber de l’area de Milan.
Perqè i noster antenads hann metud insema qei monede qì ? Bella domanda ! Quell qe sem bon de dir l’è qe ogni popol l’ha versad incirca l’istessa quantitaa :
1460 monede i Cenoman, 1382 monede i Insuber, 1346 monede i Libui. I dracme inn staite coniade dei divers popol e inn staite metude tute insema. Ogni part versada la g’ha l’istess pes e donca l’istess valor.
I cunts tornen : l’è evidenta l’intenzion de dar un contribut ingual in monede d’arjent, monede qe i arqeolog ciamen dracme padane.
Sem intra el 150 e el 135 a.C. : el Juli Cesar, qe l’havaria de lì a poc parlad insì tant dei grands guerrier cisalpin, a l’era no nanc’mò nassud.
Ind i so studi el professor al precisa qe a g’è gnaca una moneda romana ind el tesor de Manerbi, anca se la circolava jamò per un quai scambi. Ma d’oltra part, per i popol celteg de la Cisalpina, la moneda romana a l’era una moneda foresta.
El tesor federal de Manerbi a l’è no l’uneg tesor de dracme in arjent descovert in sul noster territori.
Dei importants ritrovaments de dracme inn staits faits anca in Piaza Fontana a Milan, a Rivolta d’Ada, a Sera (Serra Riccò, Jena) a Burwein ind i Grixon-Svizera e in dei olter sits.
I monede de Manerbi, però, g’hann la particolaritaa qe inn staite faite su in dei sits divers e portade volontariament e in grand quantitaa ind l’istess uneg sit.
El sberluxent tesor de pluseee de quater-milla dracme padane d’arjent a l’è visibil ind el Musee de Santa Julia a Bressa.
#lengualombarda #UNESCO ISO 639-3Lmo
Rispondi, replica o rettifica