
Incoeu, el 29 de magg l’è l’anniversee del battasg de Legnan, che l’è staa combattuu a Legnan, arent a Milan, ind el 1176 tra i armaa di libber comunn de la Liga Lombarda contra i armaa del Sacher Romman Imper, mennaa da l’imperadoo toder Federigh Barbarossa.
El contest che a la fin l’à mennaa al conflitt l’era quell di rivalità tra el Sacher Romman Imper e el Papaa da la che a soa voeulta i s’inn develuppaa i guerr tra i guelf (quej che eren per el Papa) e i ghibelitt (quej che preferiven vess per l’imperadoo) e anca dal faa che a quej temp lì l’Itaja de Mezzanocc, la maggior part de la che ai temp, la vegniva ciamada “Lombardia” l’eva cognoeussuu on fòrt develupp economegh di proeupri zittà, zittà che cont el passà del temp i rezedeven semper pussee autonomia da l’autorità imperiala.
E inscì l’è succeduu che ind el 1160 el Barbarossa l’è vegnuu giò a desfescià el raccòlt e i arbor da frutta del contad de Milan (la zittà pussee fòrta tra quej di libber comunn), forzada a ced ind el 1162. In quella occasion lì el Barbarossa l’à obbligaa i agricultoo a versà on grev tribuu annual, robba che l’à faa cress l’oeudi de la popolazion ind i confront de l’Imper anmò pussee. Desgià che Milan l’era mia la vunega zittà che l’era adree a develupass e a rezed pussee autonomia, el Barbarossa l’è vegnuu giò in Lombardia anca olter voeult per sotamett anca lor, coma per esempi l’è succeduu a Ast, Tortona e Bresa.
In responduda ai prepotenz del Barbarossa, el 7 avrill 1167, ind l’Abazzia de Puntida, aproeuv a Berghem, i commun de Milan, Lodd, Frara, Piasenza e Parma ann fondaa la Liga Lombarda (Societas Lombardiae) cont el fin de reconquistà i proeuppi libbertà. Despoeu a l’alleanza i s’inn giontaa i zittà venett de la Liga Veronesa (Verona,Visenza, Treviso e Padoa) e sossen olter zittà zisalpitt tra i che Crema, Cremona, Mantova, Berghem, Bresa, Zena, Mòdna, Novara, Versej e olter. La Liga Lombarda la gh’eva el sostegn del Papa Lissander III, in onoo del che tra Milan e Zena l’è stada fondada la zittà de Lissandria.
El Barbarossa l’à deziduu, donca de resòlv la question vunna voeulta per tutt, e inscì i armaa imperiaj s’inn scontraa ind on grand battasg contra la Liga Lombarda a Legnan, ind el 1176 a la fin de magg. All’inizzi del battasg i cavajee di armaa comunaj, grazie a la superiorità numerega eren riussii a vegh la mej in su i 300 soldaa imperiaj che però rappresentaven la vanguardia del Barbarossa. Quan che però l’è ruvaa el Barbarossa in personna a caregà i lombard, quiist ultemm chi i gh’ann mia vu oltra scernida de retirass indree versa Milan. Nepunemanch i fant comunaj, insemma ai poeugh cavajee restaa, a quell punt lì i s’inn giontaa in posizion defensiva attorna el “Carrocc”, el simbol de la Liga Lombarda, cont i lanz puntaa versa el nemis e cont el vegh formaa on semiserc largh 2-3 km. I Imperiaj a quest punt chi i ann caregaa i fant comunaj per sossen voeult ind el còrs de sett-vott or, ma i lombard inn riussii a resist cont el vegh mantegnì el terz anell de defensa del Carocc. Menterstaa, i cavajee comunaj che s’eren retiraa versa Milan all’inizzi de battasg, s’inn reorganizzaa e giontà ai olter alleaa che eren adree a marscià versa el camp de battasg in dova ann attaccaa ai fianch l’armada imperiala , giamò straca e proeuvada dai caregh fallii contra i fant. Mettuu in difficoltà dai attacch de stich di cavajee comunaj e dai fant lombard che ann tacaa su a contrattacà, i soldaa toder che inn mia riussii a scapà, inn staa copaa e catturaa, menter el Barbarossa, el destree del che l’è staa trebatii, el s’è refusgiaa ind l’alleada Pavia.
EL Barbarossa desconfii l’à inscì accettà de lassà l’autonomia ai comunn lombard, anca se la Lombardia a nivell uffizial la segutava a vess part del Sacher Roman Imper. Grazie a quest event storregh chi la s’è develuppada la ziviltà di libber comunn che l’à permettuu ai poppoj alpino-padann de vegnì tra quej pussee ricch e progredii d’Oeuroppa, motiv per el che credi che questa recorrenza storrega chi l’è perfetta coma Festa de la Lombardia. L’è anca important tegnì a ment che in quella occasion lì la maggior part di comunn lombard ann mettuu da part i proeuppi rivalità per giontass insemma ind el nomm di ideaj de libbertà.
L’è ciar che chi quajvun el poeudariss dì che l’ariss mia sossen sens perchè i gh’inn staa per esempi Pavia e Comm che ann mia faa part de la Liga Lombarda e che el sò condottiee leggendari Albert de Giussan forsi l’è mai esistii. Nepunemanch el gh’è nissun mit nazional che el gh’à mia di incoerenz. Pensom domà al faa che la dada uffiziala de l’unificazion d’Itaja l’è el 17 marz 1861, quan che el Trivenett e Romma eren anmò mia part del Ream, oppura a coma i gh’inn staa anca di lombard e venett che durant el Risorgiment ann combattuu da la banda di ostriegh. Ma apò el battasg de Legnan istess l’è scitaa ind l’inn de Mameli coma on’accasion ind la che i tajan ann casciaa foeura el forestee, anca se la Liga di i zittà zisalpitt la se ciamava “Liga Lombarda” e mia “Liga Italega”, senza considerà che l’è staa soratutt on battasg per i autonomii locaj e mia per ona fondazion d’on staa “nazional” dai Alp a la Sizilia. In poeugh paroll el se tratta d’on event storregh pusse significativ per numm d’on punt de viduda ideologegh, putòst che per i noeuv” leghist che parlen d’orgoj tajan e che sbampolen el “Tricolore”. L’è donca el nost dovè, de identitari lombard el fà redescovrì questa recorrenza storrega chi, coma fondamentala ind la formazion de l’identità lombarda e coma importanta fess, desgià che i varè per i che ann combattuu quej de la Liga Lombarda fondada ind el 1167, inn attuaj anca incoeu.
Rispondi, replica o rettifica